QUI SOM

El meu nom és Joan Llompart i des d’aquest blog compartesc els meus aprenentatges digitals

Vaig néixer a Ciutadella de Menorca l’any 1974. Des de petit m’ha agradat aprendre. Vaig aprendre a jugar, a dibuixar, a llegir, a escriure, a estudiar, a treballar… En la vida també he après el valor de l’amistat, a compartir, a conviure i a estimar. Estimar com a fill, com a germà, com a parella i més recentment com a pare.

Qui som - Segueix el meu camí

Que tu també has après aquestes coses? Llavors ja tenim açò en comú. Tots aprenem, unes coses més ràpidament i altres de forma més lenta. I no n’acabam mai, d’aprendre.

Jo sempre aprendria coses. I quan deix d’aprendre en un camp és que he de començar-ne altres, perquè quedar-se estancat no és una opció per a mi. O potser reprendre alguns aprenentatges que van quedar abandonats temps enrere. Per exemple un dels temes que des de ben petit ja m’entusiasmava era el camp de la informàtica i la tecnologia.

Record les primeres classes d’informàtica al col·legi, la fascinació que em provocava aquella alta tecnologia que eren els ordinadors (uns caixons grossos amb uns teclats enormes i tot connectat a un televisor, on podies controlar el que passava a la pantalla!). Vaig aprendre les primeres ordres en aquell llenguatge que es deia Basic, els “if / then”, els “locate”, els “print”, els valors alfanumèrics… I a fer els primers programets senzills amb aquelles seqüències que anaven encapçalades per desenes: 10, 20, 30… Fins que escrivies “run” i es posava en marxa el que havies programat, que podia ser un simple canvi de color de pantalla, que aparegués un escrit o una llista numèrica. Impressionant. També me’n record del meu primer ordinador (i el meu pare també se’n recorda, de l’alegria que em va donar!), un Amstrad CPC6128 amb disquetera, connectat a un radiocassette per carregar jocs i amb monitor monocrom verd. No m’hi vaig passar hores ni res a la meva habitació aprenent, jugant i fent els deures amb aquella màquina!

Quan vaig partir de Menorca per anar a estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona, aquella afició va anar quedant enrere amb el temps i la distància. Mentrestant començava a aparèixer una cosa que es deia internet, els correus electrònics i les pàgines web. Els primers correus electrònics que vaig enviar a la meva vida va ser mitjançant una eina que es deia Telnet i va ser durant la meva etapa d’erasmus a la Universitat de Bolonya (Itàlia) als meus companys i professors de Barcelona. Era el principi del final de les cartes escrites en paper i de les postals durant les vacances d’estiu, i les notícies parlaven d’un “boom” o bombolla de les “.com”.

Quan vaig tornar a Menorca ja havíem canviat de segle, i els meus estudis em van servir per començar a treballar a l’Ajuntament del meu poble.

En aquells temps va aparèixer una nova eina a internet que es va començar a posar de moda: els blogs. Jo vaig fer les meves pròpies incursions amb el blogger, amb algun blog privat producte d’un viatge en grup a Mèxic o donant assistència tècnica a un blog de la meva germana des de la seva Ciutat de l’Infinit a l’Índia. Llavors els blogs es disputaven entre dues plataformes: el Blogger de Google, i WordPress. Sembla que parli de la prehistòria, però com aquell qui diu, d’açò fa quatre dies!

No va ser fins a finals de 2015 que em vaig posar a preparar un regal per a la meva parella i la seva mare: una pàgina web per a la seva botiga oberta feia un any. Hauria pogut contractar algú que la fes i evitar-me maldecaps i haver de preparar-ho tot d’amagat, però volia fer-la jo mateix. Després de diferents proves, em va quedar clar que WordPress era l’eina que havia d’emprar. Havia evolucionat des del mon dels blogs fins a convertir-se en la plataforma líder en gestió de continguts que és avui i amb una projecció de futur immensa.

Ja no només es utilitzada per fer blogs sinó també per construir webs corporatives, amb possibilitats d’anar incorporant botiga online, llocs de subscripció per a membres, intranet, etc… I a més, WordPress és gratis! Les meves ganes d’aprofitar el temps aprenent m’han portat fins a obrir el meu propi lloc web personal per, a més de continuar aprofundint els coneixements, compartir el que aprenc amb tothom qui vulgui.