Bon 2017 a tothom! Esper que hagueu ben aprofitat les festes! Sigui amb menjarots en família, que us hagin arribat molts de regals, o que hagueu pogut viatjar. O descansar, com vos hagueu estimat més.
Amb aquest primer article d’enguany començam una nova categoria al blog. Aquesta la dedicaré al que és des de fa temps el meu sistema operatiu: Ubuntu. No crec que n’escrigui molts, d’articles sobre l’Ubuntu. I el motiu és que tot i que en som usuari i per tant puc compartir la meva experiència amb Ubuntu, no el conec prou a fons com per fer-ne una sèrie molt llarga. Però si apareix qualque cosa que vulgui comentar o desenvolupar almenys tindré una categoria oberta per fer-ho.
A més, en els videotutorials que faci alguna vegada apareixerà el meu escriptori. Així, si teniu curiositat sobre el tema sempre us podré recomanar alguna d’aquestes entrades.
Els precedents
Jo ja fa uns anys que vaig fer el canvi de Windows a Ubuntu. Va ser una decisió de la que no només no m’he fet enrere mai sinó que almenys fins ara n’estic molt content.
Record que vaig fer el pas quan el meu portàtil estava bastant carregat i amb el Windows Vista ja no em funcionava prou bé. S’enganxava constantment i l’havia de reiniciar massa sovint. Fins que la pobra màquina va dir prou i va començar a donar problemes per iniciar sessió. L’alternativa de comprar un portàtil nou en aquells moments era temptadora, però com qualsevol usuari normal primer vaig preferir veure si tenia solució. El vaig portar a la botiga on el vaig comprar perquè me’l revisassin. Al final me’l van tornar net, amb el sistema operatiu reinstal·lat i el disc dur canviat. Em van rescatar totes les fotos i documents que hi tenia, encara que crec que havia fet còpies de seguretat.
No record què va costar la reparació. A més estava cansat del bombardeig constant de la publicitat per instal·lar antivirus al meu correu electrònic. I tampoc volia que em tornàs a passar el mateix i que qualsevol pogués remenar el meu ordinador. No perquè hi tingués res que no es pogués veure, i més en aquells moments, però un ordinador personal és açò, personal. I el que comparteixes o no ho decideixes tu. Vés a saber tu què pot passar si algú aconsegueix accés a contrasenyes desades de comptes de correu o de xarxes socials, a pàgines de banca online, etc…
Com vaig començar amb Ubuntu
Feia temps que em rodava la idea de provar Linux. Havia fet algunes cerques per internet i m’agradava una de les distribucions d’aquest sistema operatiu lliure: l’Ubuntu. I els problemes amb l’anterior sistema operatiu i el portàtil em van decidir a fer la prova.
I me’l vaig instal·lar jo mateix! Al principi el tenia juntament amb el Windows, de manera que en engegar el portàtil podia escollir quin sistema operatiu volia iniciar. Però al cap del temps ja vaig passar totalment del Windows. Actualment al meu portàtil, que encara funciona tot i que vaig fer jo mateix un altre canvi de disc dur fa un temps, només hi tenc l’Ubuntu instal·lat.
No he enyorat el Windows en cap moment. Ja no record que és estar pendent dels antivirus. I tenc accés a tot tipus de programes lliures idèntics o semblants als que podia utilitzar abans de fer el canvi. Tot sense pagar res, i controlat per mi en tot moment.
Al principi em pensava que m’hauria de convertir en un expert en com gestionar l’Ubuntu. Quan parles de Linux sembla que tothom ha d’utilitzar el terminal amb ordres i instruccions incomprensibles. I sí que fa gràcia poder fer canvis tu mateix i personalitzar el sistema operatiu al teu gust. Però després ja veus que com a usuari normal no és imprescindible. Ni molt menys. I amb les opcions per defecte en tens prou per fer tot el que necessites d’un ordinador personal. Navegar, tenir els teus arxius classificats, editar fotos o vídeos i poques coses més.
Què és l’Ubuntu?
Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux. Per entendre’ns és una de les versions d’entre les diferents que hi ha de Linux. El seu ús com a sistema operatiu és perfecte per a usuaris amb pocs coneixements de Linux. És desenvolupat per l’empresa Canonical que n’ofereix el subministrament i les actualitzacions gratuïtament.
Sobre les dades tècniques, la història i les versions tant de l’Ubuntu com de Linux en general en tenim bons articles a la Viquipèdia. Per tant no ho repetiré aquí, si vos interessa ja ho podeu llegir directament allà. A mi m’agrada especialment el significat de la paraula Ubuntu centrada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles i el fet que el sistema operatiu vol “portar l’esperit ubuntu al món del programari”.
Com és l’Ubuntu: revisió general i ràpida
Podem fer una revisió general dels aspectes més destacats i característics d’aquest sistema operatiu per a un usuari normal i corrent. Veurem que no té res a envejar a d’altres sistemes operatius de més renom:
Com he comentat abans, és gratis. No necessites pagar res ni adquirir cap llicència per fer la instal·lació o les actualitzacions. Una volta el tens instal·lat i en funcionament, t’oblides dels antivirus. El pots tenir al teu equip de forma exclusiva o de forma compartida amb altres sistemes operatius.
A l’inici de sessió pots entrar automàticament al teu escriptori. O, si has definit diferents usuaris, pots triar quin usuari utilitzes i entrar-hi automàticament o mitjançant una contrasenya. També hi ha accés a una sessió de convidat que si és utilitzada no deixa cap rastre ni de programes instal·lats, ni de navegació, ni d’arxius creats siguin documents, imatges, vídeos o audios…. Quan es tanca la sessió no queda res de res i sempre torna a l’estat d’inici per defecte.
L’escriptori no utilitza en general icones escampades amb accessos als diferents programes. Per aquesta funció hi ha una barra lateral que fa de llançadora de les aplicacions. Allà és on s’agrupen totes les icones i es mostren les dels programes que estiguin actius. En aquesta barra lateral hi pots posar les icones dels teus programes preferits i més utilitzats. I a dalt de tot de la barra tens el cercador que obre una pantalla per localitzar qualsevol programa o arxiu del teu ordinador.
Tens un centre especial de programari de l’Ubuntu des d’on et pots instal·lar qualsevol tipus de programa. També tens l’opció d’utilitzar programes amb versió per a Linux des de diferents pàgines web. I fins i tot si vols utilitzar algun programa que no té versió per a Linux i no vols alguna alternativa que sí que té versió lliure per a Linux, hi ha programes que et permeten fer funcionar versions d’altres sistemes operatius com Windows des del teu Ubuntu.
L’escriptori té quatre espais de treball, que és com si tenguis en realitat quatre escriptoris en lloc d’un. Açò et permet tenir diferents programes en marxa a cada un dels espais de forma perfectament organitzada i canviar fàcilment d’un a l’altre amb la pantalla sempre neta sense haver de minimitzar o maximitzar finestres o obrir i tancar programes, tot i que també es pot fer així si vols.
A la part superior tens el panell. Es tracta d’una altra barra per visualitzar menús i indicadors, així com accessos a diferents funcions d’administració del sistema i sortida de la sessió, o per apagar l’aparell.
Ubuntu utilitza un navegador d’arxius anomenat Nautilus. Amb el Nautilus pots visualitzar els fitxers i aplicacions de l’usuari a pantalla completa o en finestres, amb cercador propi i diferents possibilitats de configuració.
Manteniment i Suport
Les actualitzacions de programari són molt regulars. Dues vegades a l’any surten actualitzacions de la versió sencera del sistema operatiu. Normalment a l’abril i l’octubre. Totes les versions s’anomenen segons l’any i el mes, a més d’un nom característic per definir l’actualització. A més, hi ha les versions LTS que són les que ofereixen suport d’actualitzacions de seguretat durant més temps.
A més en català tens el suport de la comunitat d’Ubuntu.cat. Des de la seva pàgina pots accedir als fòrums per aprendre en els teus inicis com a ubuntaire, per resoldre dubtes i ajudar-te a solucionar possibles problemes. A mi em va ser de prou utilitat al començament.
Aquest començament d’any he aprofitat per fer una actualització a l’Ubuntu 16.04.1 LTS. Jo per costum només faig actualitzacions de versions LTS. Així m’he passat de la versió 14.04 LTS a la 16.04 LTS directament, sense passar per les intermèdies 14.10, 15.04 i 15.10. La darrera versió disponible és la 16.10.
Bé, en realitat, el que he fet és una instal·lació nova que sempre queda millor i així faig neteja. I mentre escric aquesta entrada estic descarregant de nou les còpies de documents, imatges i arxius diversos al meu portàtil. Ubuntu, i Linux en general, allarga la vida del teu ordinador!
I a començar el 2017 amb instal·lació renovada!
