Una crònica personal de l’apagada històrica que ha deixat Menorca sense subministrament elèctric durant tres dies.
Diumenge 28 d’Octubre
Un matí ben aprofitat
Diumenge 28/10/2018. Havia de ser un diumenge qualsevol, només que era el diumenge del canvi a l’horari d’hivern. Havia plogut tota la nit i quan m’aixec, n’Elena, la meva parella, més matinera, em diu que havia entrat aigua a casa, que ja l’havia fregat. Els embornals dels finestrals de la sala d’estar que donen a la terrassa estaven embussats i l’aigua havia vessat dins casa.
Vaig treure l’aigua que quedava als finestrals amb una esponja i una buola i vaig desembussar els forats. A veure si així no entrava més aigua. El dia es plantejava igualment plujós i quedaríem el matí a casa.
Acabava de posar el mòbil en càrrega amb la bateria baix de tot. Enviava vídeos al televisor via Chromecast pel meu fill, en Jan. Un poc abans de les 10:00 del matí es va apagar tot. L’energia va tornar al cap d’uns minuts. Però tot d’una es va interrompre de nou el subministrament elèctric. Rebem un parell de missatges de familiars que tampoc tenen llum.
Havia de ser una apagada com qualsevol altra. “A veure quan torna”, dèiem. Ens vam posar a dibuixar i jugar. I vam acabar el matí fent canvis d’armaris, per treure roba d’hivern i estojar peces d’estiu que encara rodaven.
Que bé, quin matí de diumenge més ben aprofitat!
Primeres notícies
Al migdia la llum encara no havia tornat. En Jan s’havia adormit més tard de l’habitual tot i el canvi d’hora, i havíem d’anar a menjar a casa dels meus sogres. Per sort tenen serpentí, gas butà i podrem dinar, però arribarem tard… En canvi a casa la cuina la tenim de vitroceràmica. Tot elèctric. En Jan es desperta i ens disposam a partir. Tot i que no hi ha electricitat, vaig deixar el mòbil enxufat amb el carregador. “Així quan torni la llum es carregarà”, vaig dir.
Comencen els inconvenients. No podem treure el cotxe del pàrking, la porta és elèctrica. Ja m’havia passat dues vegades i havia avisat l’administració de la comunitat per solucionar-ho. I recordava que s’havia resolt el problema, però no vaig trobar per enlloc l’anella per estirar la porta manualment… Anirem a peu, per sort ara no plou. Agafam paraigües i el cotxet d’en Jan, que he de baixar per les escales. Lògicament l’ascensor no funciona i només és un segon pis. I si l’apagada ens hagués enganxat dins l’ascensor? Açò sí que hauria estat un inconvenient!
Pel carrer no hi ha llum enlloc. Els semàfors no funcionen. Efectivament sembla que l’apagada és general. Tota Ciutadella deu estar sense electricitat. I ja fa més de tres hores… Arribam tard a dinar. Però tenim paella i bunyols! No hi va haver cafè, que la cafetera sí que és elèctrica. Durant el migdia, un missatge de WhatsApp rebut pel meu cunyat ens posa sobre alerta. Un cap de fibló ha tombat quatre torres elèctriques i pràcticament tota Menorca està sense llum!
Ui, ui, ui… Sí açò és així la cosa pot anar per llarg! I vés a saber la destrossa que hi deu haver.
Capvespre amb sorpresa
Vam anar a fer la visita a casa de la iaia, l’àvia de l’Elena, que viu a prop d’allà. I oh sorpresa! La trobam a la cuina que té xocolati amb xurros en marxa! Ella també té butà. Si no torna la llum, com a mínim haurem ben menjat avui!
De tota l’estona que hi passam, em qued amb aquesta afirmació de la iaia: “Quin avorriment, sense tele!”. Aquella imatge que a vegades ens hem fet de les persones majors, com a vestigi d’una època sense la tecnologia que avui ens absorbeix, i de famílies reunides contant històries i rondalles es desmunta una mica. Sí, avui els més majors també estan enganxats a la tele, els mòbils i les tauletes…
Però dinar paella, bunyols i fer la bereneta de xocolati amb xurros en aquelles circumstàncies no deixa de ser un privilegi que no hauríem tingut sense el butà de pares i avis.
Seria qüestió de tornar a casa, que és tard i vol ploure. I també tornam a peu. De camí cap a casa trobam gent en algun bar a les fosques, i sobretot que els “xinos” estan oberts i fan el negoci. Tothom compra espelmes i piles. N’Elena entra a un per mirar de comprar espelmes, però les que queden són molt petitones. És igual, a casa en tenim prou. Just quan estàvem a punt d’arribar va començar a ploure de nou. Es veia venir. El dia era molt gris en aquella hora.
Preparant una nit a les fosques.
Ja a casa, vam començar a treure espelmes. Efectivament, en teníem moltes. Vaig recordar com una vegada, de petit, era a casa una nit amb la meva mare i germans i se’n va anar la llum. Fèiem els mateixos preparatius, tots il·lusionats per passar un vespre amb espelmes i sense llum. I al final va tornar l’energia i a tots ens va saber greu i tot: Ooooooh – vam fer.
Però mai que jo recordi havíem estat tant de temps sense llum a Ciutadella. Ens començava a preocupar la nevera i el congelador…
N’Elena va pensar d’anar a cercar una tauleta a la botiga, que no és enfora de casa. I tot i que plovia, va sortir a cercar-la. La intenció era que poguéssim veure alguna cosa per la nit o veure si hi havia notícies… Mentrestant, jo jugava amb en Jan. Encara vaig escatar un mosquit que vaig veure a la finestra. Abans de mosquits només n’hi havia a l’estiu!
La tauleta estava a més d’un 60% de bateria. Però d’internet res. Evidentment sense llum no hi havia wi-fi. Però és que tampoc hi havia cap cobertura ni dades mòbils. Les antenes de telefonia també ja havien deixat de funcionar. Vaig comentar que si venia algun familiar a casa ni ho sabríem. L’interfon no funciona i sense mòbils no ens podrien avisar. El meu pare que té clau sí que podria entrar.
La meva germana arribava de viatge aquella nit. Arribaria? Com devia estar l’aeroport? El meu germà té plaques solars, segur que a casa seva estava bé, però ni em podia posar en contacte amb ell ni hi podia anar sense el cotxe. I de cada vegada plovia més.
Quan no pots veure ni el teu carrer
Quan mirava per la finestra crec que mai havia vist tanta fosca allà fora. Només algun llamp molt enfora. Vaig aprofitar per sortir a treure fems un moment que va deixar de ploure.
Sort que vaig agafar una pila com m’havia recomanat n’Elena. No tant per baixar i pujar les escales, que les podia recórrer a les fosques de memòria, sinó per anar pel carrer. Quina impressió! Tot negre i en silenci. No és que no es veies el carrer, és que sense la llanterna no veies ni els teus peus. Només algú altre amb una pila des de lluny. “Un humà!”, vaig pensar, com si allò fos un apocal·lipsi zombi o la “Guerra dels Mons”.
Bona nit!
Ja a casa, en Jan es va dormir molt prest. No vam poder connectar la tauleta amb cap dispositiu per veure res. Millor l’aturam per si en algun moment tenim connexió i necessitam la bateria. Així que vam acabar per treure el joc de taula del “Camí de cavalls”. Vam apagar les espelmes i també vam anar a dormir prest. No sabíem si l’endemà dilluns hi hauria llum o no. Si podríem treballar o no…
Va ser un diumenge de 25 hores, llarg i intens.
Dilluns 29 d’Octubre
Dilluns 29/10/2018. Et despertes i pitges l’interruptor. No hi ha llum. T’aixeques i vas al quarto de bany, a les fosques, amb una pila. Et rentes la cara, almenys hi ha aigua. I encara surt calenta! Altra gent no ha tingut aquesta sort. La feina d’ahir ha funcionat, no ha tornat a entrar aigua a casa de la pluja de la nit.
Menges una llesca de pa descongelat el dia anterior sense ni poder-lo posar a la torradora i un got de llet. Et prepares per anar a la feina. A veure quines novetats tenim. Encara plou i fa fred. Si no tenim feina quan torni miraré de trobar algun súper obert per comprar piles per un radiocassette abandonat de feia anys. Almenys escoltarem la ràdio.
Males notícies. Bones notícies
Arrib a la feina. Tal com ja m’esperava, em trob gent que torna cap a casa. No hi ha llum. Diuen que potser en unes 3 o 4 hores hi haurà un generador per tenir electricitat. Matí perdut. Les notícies no són bones. Potser hem d’estar així durant dies. DIES!
De tornada intent trobar algun supermercat obert. Res, tot tancat. Ni bars, ni cafeteries… En un supermercat veig que tenen un grup electrògen en marxa per mantenir els congelats, però em diuen que no tenen obert. Potser més tard obriran. Torn cap a casa.
A casa sentim que s’obre la porta. Seria el meu pare? La meva sogra? Era na Conxi, la meva sogre. Duu bones notícies. A casa han muntat un generador al garatge i tenen llum. Podrem anar a dinar i portar mòbils i carregadors. Quan baixava amb ella per veure si trobava piles, em trob un veí. Em diu que entre tots dos podrem obrir la porta del garatge! Som-hi!
Va baixar amb una escala i va col·locar la peça que faltava. Ja només va ser qüestió d’estirar i vam empènyer la porta cap amunt. Vaig poder treure el cotxe. Però mira per on, estava amb la reserva de gasolina. Justament… El veí em va dir que només hi havia una gasolinera oberta, i que l’embús era considerable.
Vaig intentar inútilment anar-hi a posar gasolina, perquè la fila de cotxes era quilomètrica i arribava fins la carretera. Totes les altres estaven tancades. Ni vaig pensar a posar la ràdio del cotxe! Intent localitzar el meu pare o el meu germà on treballen, sense èxit.
El que sí que vaig poder fer és comprar piles a una botiga, que al final no eren de la mida adequada.
La gravetat de la situació
També vaig parlar amb un electricista que comentava que aquesta situació era d’esperar. M’explica que Endesa, la companyia elèctrica, té menys d’una vintena de persones en plantilla a Menorca, i més de la meitat treballen a l’oficina. No hi ha mitjans, ni manteniment. I a sobre la connexió marítima de Red Eléctrica que unia Menorca amb Mallorca que va quedar tallada l’estiu de 2017 tampoc no s’ha arreglat, em diu.
Em confirma que les previsions parlen de dies, que s’ha de portar una grua des de fora de l’illa per aixecar les torres caigudes perquè aquí no n’hi ha cap amb prou capacitat. I que mentrestant es posaran grups electrògens també vinguts de fora per portar llum a les cases, però que no és segur que arribi a totes. Es mostra indignat que no tinguem prou generadors a Menorca ni per atendre centres de salut, geriàtrics en cas d’emergència… A més, el temps podria impedir l’arribada dels vaixells que els han de dur.
Segons m’han dit més tard, sembla que no hi ha hagut cap voluntat de solucionar la connexió amb Mallorca perquè Red Eléctrica ja donava per acabada la vida útil d’aquesta infraestructura des de feia anys. En cap moment es va plantejar la reparació, només un projecte per a la creació d’una nova connexió que no estaria en funcionament fins com a mínim el 2020.
Escoltant la ràdio!
Arrib a casa amb les notícies. Quin panorama! Al final n’Elena ha trobat una ràdio petita amb pila i tot que funciona. Per primera vegada podem escoltar la ràdio. Sentim les notícies a IB3 Ràdio, devers les 11h. Es veu que arribam a l’hora que parlen de les vaques. De les persones ja en devien haver parlat. Haurem d’esperar una altra hora, que diuen que a partir de les 12 hi haurà programa especial sobre la pana elèctrica. Apagam la ràdio.
Sentim la primera informació oficial
I a les 12:00 sí. Per fi escoltam a les notícies que més de 30.000 abonats segueixen (seguim) sense llum des de diumenge. Famílies i empreses (es calcula que un 65% del comerç de Menorca) ja fa més de 24 hores que estan sense electricitat. Amb problemes de telefonia. Sense internet. I amb preocupació pel subministrament d’aigua. La causa és la caiguda de 5 torres pel cap de fibló que va travessar Menorca per Alaior. Allà ja s’ha recuperat la llum, però a Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal i Es Migjorn Gran encara no.
A més, també hi havia incidències per les destrosses pròpies del cap de fibló i les pluges. Les connexions a les notícies pateixen interrupcions intermitents, els mitjans de comunicació tampoc es salven dels problemes.
Comença una roda de premsa on s’explica que ja ha arribat a l’illa la grua per aixecar les torres, que estaven preparades per suportar vents de fins a 120 Km/h. També han vingut efectius tècnics i de seguretat. El problema és arribar on són les torres per l’estat del terreny, amb les dificultats afegides del treball en condicions de vent i pluja. Ja s’estan instal·lant generadors en centres de salut, geriàtrics, administracions. I es preveu que se n’instal·laran mes per abastir la població. La previsió és resoldre la situació en 48 hores.
2 dies més per endavant sense llum!
Quan no es pot cuinar a casa
Partim a dinar. Aquesta vegada amb el cotxe i amb una bossa de menjar de la nevera perquè no es fes malbé. Al carrer es sent la renou de diversos generadors en cotxeries. Arribam a casa dels pares de n’Elena. Hi ha llum!
Posam a carregar mòbils i m’arriben missatges pendents! La meva germana i el meu pare havien anat a dinar a casa del meu germà, que també té llum. Els intent telefonar a tots i res. Envi un missatge per explicar on som i que després de dinar miraré d’arribar a cal meu germà, si puc posar gasolina al cotxe.
Dinam i avui sí, tenim cafè.
Capvespre de visites
Després de dinar agaf el mòbil carregat i partesc a posar gasolina. Ja hi ha almenys les altres dues gasolineres del polígon industrial que funcionen amb generadors, les coes de cotxes ja no són tan exagerades i aconseguesc posar gasolina.
Torn a cercar n’Elena i en Jan i aquell capvespre vam anar a fer visites. Primer a casa del meu germà. No vam trobar el meu pare a casa. Finalment anam a casa de la meva germana, que ens explica que van poder arribar a l’aeroport i que funcionava normalment. Però una volta van sortir, en tota la carretera fins a Ciutadella no hi havia ni un llum. Vam acabar anant a sopar a casa dels pares de n’Elena amb la meva germana.
Dins de la gravetat de la situació que pateix Menorca, intentam trobar sempre la part positiva: que bé que s’està desconnectat de mòbils i internet, sense missatges a tota hora, fotos i vídeos… No fa tants anys ens en rèiem de qui treia un mòbil. “Fantasma!”, pensàvem. Avui en tenim tots i sembla que no en podem fugir.
La nit es tornava a presentar fosca i freda. Ara ja no feia tanta gràcia.
Dimarts 30 d’Octubre
Dimarts 30/10/2018. Em despert i encara no hi ha llum. El termo de casa encara aguantava aigua calenta! Em vaig poder dutxar. I a la feina ja vam tenir llum, procedent d’un grup electrògen d’emergència. Al migdia vam tornar a casa dels pares de n’Elena, amb més menjar i joguets d’en Jan.
El dia es plantejava semblant a l’anterior. Les perspectives eren d’esperar una nit més a les fosques. Però de sobte, estant a casa devers les 17:15 hores, sent la nevera posar-se en marxa i veig llums encesos! Quin bot que vaig fer! En Jan també va dir, a la seva manera: “llum!”. Havien passat 55 hores des de diumenge al matí.
El primer que vaig fer és apagar els llums encesos. Encara hi havia llum natural. I després sortir a la terrassa per confirmar que hi havia llums al carrer i a les cases! Es sentia alegria! Vaig enviar un missatge a n’Elena, que havia sortit:
“Tenim llum a casa!”.
També rep missatges de familiars que van rebent llum. Primer uns, després uns altres més tard…
Acabava de treure el menjar que quedava al congelador quan va tornar n’Elena. Quina cara d’alleujament! Vam tirar el que ja no aprofitaríem i vam posar a la nevera la resta. I vam sortir tots a veure el carrer amb certa normalitat recuperada.
I ara què?
Passar pràcticament tres dies, 55 hores sense llum en ple segle XXI sembla impossible. Però ens ha passat. Havia de passar a Menorca. Els dies posteriors, entre algunes apagades intermitents, notícies sobre desgràcies personals no prou explicades (amb accidents i pèrdua de vida inclosa!) i recomptes de les pèrdues econòmiques, intentam tornar a la normalitat.
Molts menorquins es fan conscients de les condicions de precarietat amb què som tractats. I dels impediments que hem d’afrontar que en d’altres llocs no existeixen o estan resolts. Dificultats sobre els costos i les dificultats del transport que hem de suportar, sobre els imposts que pagam i els serveis i infraestructures que rebem. Ara també hi afegirem la qüestió energètica, que ha esclatat aquests dies. La llista la podríem allargar.
Conclusió
Dues reflexions em semblen necessàries:
No podem continuar així. Ens trobam sotmesos no a la insularitat pròpia d’un territori com el nostre, sinó a un aïllament i discriminació abusiva que no som capaços ni de denunciar com caldria. La nostra condició d’illencs no és tinguda en compte per a res ni part de l’Estat, ni per suposat per les grans companyies que pràcticament monopolitzen – vampiritzen diria jo – determinats serveis.
Però crec que sí que seguirem igual. Quan veus algunes reaccions, que comencen els retrets però no l’autocrítica, com si no tinguem tots part de la responsabilitat del que ens passa, pens que continuarem donant voltes a la sínia com a ases.
Per altra banda, tampoc ens hem de deixar de qüestionar la dependència que tenim avui de l’energia elèctrica. Per moltes persones, si no fos pels mitjans i recursos de pares, avis i demés familiars, moltes necessitats bàsiques no s’haurien pogut atendre aquests dies. En general, esteim poc preparats davant d’una emergència com la que hem tingut.
La tecnologia i els electrodomèstics ens faciliten la vida i tasques quotidianes. Però no haurien de ser l’única opció.
